Posem rumb a la Ria de Vigo amb ganes de veure en Pau i la Inés i de degustar un cop més zamburinyes. No hi ha massa quilòmetres però decidim parar a Sanxenxo i Combarro. El primer ens costa travessar-l’ho el que no está escrit, ja que está ple de gent i cotxe que estiuegen de fora a la ciutat… decidim passar de llarg i jugar-nos-ho tot a Combarro; un poble petit vora la ria amb horreos al costat del mar. Hi ha batees a tort i a dret i caminem amb un sol sentit fins a descobrir que a cada horreo del casc antic que té vistes al mar s’ha reconvertit en bar, restaurant i taperia, l’encant que desprenen és enorme i ens podem imaginar com es barreja l’olor de sal amb la de marisc acabat de fer regat amb un bon albarinyo o ribeiro ben fresquet.
Combarro ens agrada i desfem el caminet per carrers empedrats per tornar al parquing i seguir en ruta fins a Baiona. Ens coneixem el Poblet, el port i el mar i repetim a la pensió Mosquito; un hotel al cor del poble, envoltat de restaurants, xivarri i ambient reformat de fa un parell d’anys i molt assequible per on esta situat. Tenim temps i per estirar les cames donem la volta a la fortalesa del parador (és 1€ caminar per Dalt la muralla i gratuït si ho fas pel camí de Baix) però les vistes a l’atlàntic del capvespre et fan adonar que si mires ben lluny ben lluny a l’horitzó, et toparàs amb Amèrica.
Sopem amb els nostres amics a la Queimada i reservem forces per aprofitar bé la visita a les Cies de l’endemà.
