No m’imagino un millor día d’estiu per navegar fins les Illes Cies. Degut al Covid els bitllets dels vaixells i els permisos per accedir-hi són més que limitats i hem de fer mans I mànigues per, amb una setmana d’antel·lació, aconseguir fer l’excursió. Agafem el “Mar de Ons” a les 10:40 del matí i després de 30 minuts ens plantem a l’embarcader de l’illa a tocar de la Praia da Rodas. Agafem lloc i podem comprobar que l’aigua está tant transparent com freda i sota un sol de justicia, plantem el camp base, “free gavines” per evitar que ens robin el dinar i enfilem una caminadeta d’uns 5km cap al far entre sorra, sol, sombra i eucaliptus. Les Cies són un paratge natural sorprenent que es troben al mig de l’atlàntic i que fan de guardianes de la Ria de Vigo. La platja més gran és on s’acumulen els visitants però hi ha diverses caletes al cantó de la Ria que les podrien situar tant a la Costa Brava com a Formentera si no fos perquè és gairebé impossible posar-te a l’aigua més enllà del tormell.
Quan arribem a Dalt el far veiem com una boira comença a engolir les illes i ens deixa un paisatge tret d’una pel·licula de pirates on t’esperes que aparegui un vaixell fantasma en qualsevol moment. No sembla que la boira vulgui marxar però seguim gaudint de la sorra fina i blanca i les aigües gèlides fins a les 16:50 que és l’hora de tornar a port i menjar un geladet de Bicos de Xelado per no treure’ns la gana i així que pugui despedir-me com déu mana de Galicia Calidade amb unes bones Zamburinyes!
Demà comencem el viatge de tornada a casa amb una paredeta a la terra amb nom de vi i reguem la nit a l’hotel de les bodegues Eguren Ugarte on farem que sigui el nostre oasi particular i el farem servir d’avituallament per emprendre la tornada a casa i a la realitat.
