Es el día del peregrí i la pluja no ens impedeix visitar Santiago de Compostela, a menys de 45 minuts de l’hotel. Aparquem en un parquing prop del casc antic (intransitable en cotxe) i fem la parada obligatoria quan no es porta paraigües ni cangur a sobre: un café a Ratiño Coffee Shop; pintxos de truita super esponjosos i torrada healthy que inclou alvocat i salmó fumat. Amb això passem ja fins l’hora de sopar mentre descobrim els carrers de Santiago entre edificis on hi creix molsa i males herbes… s’olora una atmosfera de peregrinatge, turisme i antiguitat i és que l’ambient és gris com les pedres dels seus edificis. Ens perdem per la plaça d’Obradoiro i veiem la catedral coberta de bastides mentre visualitzem entre gotes de pluja quan a gust s’està amb 19 graus a ple mes d’agost!
Toca canviar de Ria i explorar la Ria d’Arousa, on ens adonem que el nostre estimat Martin Codax és un albariño de les Rias Baixes i que es fa al costat de Cambados. Importantissim si es vol realitzar una visita a les bodegues, reservar-ho amb antel·lació ja que nosaltres ens hem trobat que no teniem lloc fins d’aquí a 4 dies. Una altra observació ha estat adonar-nos que els vins que trobaves a la bodega eren més cars que els que comprem, no a Andorra, sinó a Barcelona!
Amb les ganes de visitar una bona bodega d’albariño i de vuere per primera vegada que les vinyes d’albariño no son ceps arran de terra sinó que es tot en un entramat de parres aparquem al port de Cambados (també gratuit) i ens fonem amb la bellesa del poble, arran de ria i infectat de bars als baixos d’edificis de pedra encantadors on no hi cap ni una ànima!
Sortim de Cambados per fer el check-in al nostre hotelet rural d’avui: Carballo do Prado 1900, una caseta amb habitacions renovades a mig camí entre la Ria d’Arousa i la de Vigo.
Contents amb la nostra elecció nocturna conduim cap a San Vicente Do Mar, aparquem al port Esportiu i caminem més de 2km en cada sentit pel sender de fusta de les Pedres Neras, una passarel·la que recorre platges transparents on el cel blau es fon amb les pedres grises erosionades pel mar i vent. La sorra blanca ens crida però decidim deixar les estones de platja pels locals i seguir el camí passant desaparcebuts entre monolits i roques enormes que fan joc amb el mar, sempre vigilades per l’Illa de Ons a l’horitzó. La passejada ens encanta, el sol cau i decidim que aquesta zona ens agrada més del que ens pensavem… fins que visitem O’Grove i l’Illa de la Toja… que trobem que son poble sense l’encant que em trobat a les platges anteriors.
No volem quedar-nos a sopar a O’Grove i decidim ser autòctons i anar als Furanchos: vivendes partículas que ofereixen al jardí de casa el vi que sobra de la verema de l’any anterior amb menjar casolà. És dimecres i no hi ha massa furanchos oberts (tot i que a Aldea de Abaixo n’hi ha una elevada concentració); escollim el Furancho O Angel on s’entra per la porta del garatge i s’arriba passant per un menjador a un petit jardí casolà on seiem al costat d’un Horreo… Allà per 19€ sopem i bevem… i és que el vi barato sembla que puja bastant més si es veu amb uns bols de cereals d’esmorzar… la carta és breu contundent i optem per compartir un riancho (raxo, patates que com a tot arreu a Galicia no son congelades, i pebrot Vermell)… ens posem les botes i gaudim de l’experiència typical Gallega en un entorn… autèntic?!
Fem els 15minuts que ens separen de casa amb aire d’eucaliptus i sabor d’albariño i arribem a la conclusión que… que bé s’està quan s’està bé!
