Galicia. Dia 4 – Costa da Morte

Marxem de Lugo amb núvols i de moment ens trobem amb l’únic moment de pluja del viatge de camí a la Costa da Morte. No entrem a A Coruña ja que volem viure un entorn més rural i decidim fer una primera parada al poble de Muxia (zona zero del Prestige). Muxia ens sorprèn pel seu ambient, les seves terrasses plenes de gom a gom i turistes que caminen uns quilòmetres fins a l’església de Virxe da Barca en un entorn idílic on l’església es confon amb les roques de la costa i on la remor del mar fa de l’indret digne d’un conte de meigas. Ens agrada i seguim el camí fins a la Praia de Nemiña; una platja de sorra blanca, surfistes (sense onades), gavines i furgonetes i autocaravanes aparcades fent l’aperitiu a un aparcament minúscul. Fa vent però el mar, contrapronòstic, está en calma i comencem a veure com les platges gallegues son en un día de sol un paradís.

No hi ha costa da Morte fins que no es posa el peu a l’antic Fi del Món i visitem el Far de Fisterra per veure l’horitzó, adonar-nos que hi ha un hotelet i un restaurant molt pintoresc i entendre perquè des d’allà no podies imaginar-te cap lloc més remot que aquel i que el nom de Costa da Morte está més que justificat per la quantitat de  naufragis que hi ha hagut a la zona al llarg dels anys ja que está ple de roques, illes, esculls i furions.

Acabem la jornada amb una visita llampec a la Cascada d’Ézaro, una de les úniques cascades d’aigua dolça que acaben al mar de la mateixa localitat. Hi ha bastanta gent tot i que és un paisatge curiós…

Estem cansats i posem rumb al nostre hotel a la Serra D’Outes, on arribem després de conduir per carreteres serpentejants, boscos de molsa, eucaliptus i travessar pobles d’allò més rurals.

Dia 3 | Dia 5