Un dels plats forts de la visita a Galicia ens esperava avui i és que teniem plaça reservada per visitar la Praia das Catedrais. Durant el COVID es necesita controlar l’aforament i conèixer els horaris de Baixa i plenamar perquè pots accedir a ella fins a 2 hores abans i 2 hores després de Baixamar. Sant Google ens diu que podem baixar a la platja a partir de les 12:39 i fem una horeta de camí amb el cotxe per veure com un Munt de cotxes busquen aparcament gratuït per accedir a la platja. Veiem fins a 3 parquings per deixar el cotxe i unes passarel·les de fuste ens porten a l’entrada al monument. Arribem justos i fem una mica de cua per baixar a la platja plena ja de gom a gom. Posem els peus a l’aigua de l’Atlàntic i comprobem un cop més que el mediterrani està a una temperatura més agradable! Només es permet el bany a una zona de la platja i costa fer-se una foto sense ningún darrere… tot i que es controla l’aforment creiem que visitar aquesta platja un día d’hivern ha de ser molt més espectacular i evitar així aglomaracions com les d’avui…. Ens ha decepcionat una mica l’excursió i decidim veure si des d’un mirador la panoràmica ens deixa millor sabor de boca però… la panoràmica només ens fa veure la gentada que passeja i es fa selfies entre la roques monumentals, fotogèniques i erosionades per la força del mar.
Tornem a Lugo per dinar unes amanides molt encetadoes al O Figón, un dels pocs restaurants oberts en diumenge d’agost i amb patates fregides no congelades. Afagem forces per agafar el cotxe i pujar al pobre de O Cebreiro; un poble amb les construccions típiques de la zona anomenades Pallozas i on els habitants de la zona vivien entre el seu gra i els animals. És una etapa del Camino de Santiago i ens perdem entre bars i peregrins.
Tornem a Lugo i decidim sopar de pintxos i tapes, ens torna a sorprendre com hi ha bars on no et serveixen raccions si pagues, sino que només et serveixen beguda i la tapa que escolleixis de rigor. Ens crida l’atenció especialment el restaurant A nossa terra, on hi ha unes taules de formatges i embotits que ens tornen bojos. Amb godello a les venes anem a dormir que demà toca fer canvi de provincia i quilòmetres fins arribar a la fi del món.
