Bologna
Ens aixequem d’hora per intentar evitar les hores de màxima calor, agafem la motxilla de porteig i decidits deixem el cotxe a l’aparcament del Càmping (on el preu per hora de 6€ és més car que el SABA de Passeig de Gràcia) i comencem a enfilar al mirador de OstrijaXXX. Decidim anar a aquest perquè amb un pes mort de 8,5kg a la motxilla no aspirem a coronar l’Everest. LA nostra sorpresa vé quan ens adonem que fa un parell de setmanes hi va haver aiguats i el camí per pujar al mirador està arrasat per una riuada. Com podem enfilem muntanya amunt (està ben assenyalat) però no sé perquè ens despistem i no veiem l’última fita (que queda a la dreta)… Al cap d’una bona estona i una pujada diria que perillosa ens adonem que ens hem passat el mirador i que sense voler estem de camí al que van els superherois… Decidim parar i baixar de nou a la recerca del mirador amagat…. La baixada la fem fent esses per no relliscar i finalment trobem el camí al nostre objectiu que ens destrossa els genolls però ens premia amb unes vistes impressionants. En Nil es desperta per gaudir del paisatge i és que tardarem anys en oblidar la bellesa d’aquest racó de món. Suats com si haguéssim sortit de la piscina ens posem el banyador i ens banyem a les aigües refrescants i cristal·lines del llac. Gaudim com en Nil fent xip xap i quedem com nous per visitar l’exterior del castell (l’entrada costava 15€ i tothom ens va dir que l’únic que valia la pena eren les vistes, que dubto que siguin molt millors que les que vam obtenir des del mirador), agafem forces fent la cata del millor XXX cake de la zona al Zima Cakes i amb il·lusió seiem al cotxe resignats perquè ens queden 4h per arribar a la nostra següent i última nit de viatge a Bolonya. Eslovènia s’acaba però ens adonem que passem pel costat de dos punts imprescindibles del país: Les coves de PostjonaXX (on no té sentit entrar amb un bebè de 6 mesos) i el Castell de Predjama (que veiem des de fora perquè ens queden encara moltes hores per endavant de camí). Ja a Itàlia fem un petit stop and go a Porto Gruaro, una mini Venècia en potencia fins que arribem a Bologna on ens esperen uns amics italians per sopar els seus famosos antipasti. Primer viatge dels pekesans 3.0 superat, tenim un gran viatger a bord i només tenim ganes de seguir descobrint racons de món junts.