Ljubljana
Comença un dia que hauria de ser tranquil, passejant i gaudint de cada racó d’aquesta bonica capital. Agafem el bus per arribar al centre i comencem a fer km per carrers estrets I encantadors, carrers que voregen el riu I on els desmais fan ombra a les incomptables terrasses que acompanyen als habitants d’aquesta ciutat. La ciutat és petita i amb un dia la tens vista si és que no et vols perdre pels camins inacabables i laberíntics d’el Tívoli; el seu parc urbà més gran i verd. Aquest pulmó voreja majestuós les cases de colors i els carrers nets i li fa la competència al Castell de la ciutat. Decidim creuar el riu pels tres Ponts (encara no entenem perquè se’n van construir tres, gairebé un a sobre l’altre) i ens quedem fascinats per la tranquil·litat que s’hi respira. Les voltes del mercat, l’ajuntament i el carrer principal, ens porten a perdre’ns per carrers que o bé arriben al Tívoli, o al Riu o al Castell. Decidim enfilar-nos muntanya Amunt amb un nen de 8kg i un cotxet de 6 fins arribar al Castell. Les vistes ens deceben, els mosquits ens acribillen i la suor ens Baixa pel front… però és un bon moment per fer gala de l’eslògan per continuar; atura’t i així ho fem prenent un refresc al cim de la ciutat. Decidim no fer servir el funicular que ens hauria facilitat l’existència i baixem xino xano per seguir amb la ruta. Tot i que no hi ha massa a veure només passejar per cada racó és fascinant i acabem morts de calor prenent un spritz al voltant del riu per intentar, sense èxit, refrescar-nos. En Nil està Vermell com un tomàquet i nosaltres morts de calor pel que aprofitem l’hora de la migdiada (i de més calor) per tornar a casa, agafar forces i baixar de nou al centre a recórrer part del parc Tívoli i acabar amb una vista memorable de la posta de sol al XXXX, el gratacel amb un bar a Dalt de tot que és famós per tenir les vistes als alps i a la ciutat més fantàstiques del país. Cau la nit i sopem de nou al costat del riu. Aquí tot tanca a les 22:00 i ja ens va bé per poder posar nota als gelats eslovens (anem al VicoXX???) i anar a dormir per afrontar un altre trepidant dia per aquest país que tant ens ha sorprès.