Dormim a Aswan contents perquè demà no hem de matinar i ens podem llevar a les 7:30 del matí. El sol ens diu bon dia i ens acompanya per una visita d’allò més huracanada a les preses d’Aswan (la presa alta i la presa baixa). La construcció d’aquesta presa, permet controlar les inundacions provocades pel riu Nil, poder augmentar el nombre de sembres anuals i viure una mica més tranquils per no haver de patir per l’aigua. La construcció d’aquesta presa també suposava que alguns temples imponents quedessin a uns 70m de profunditat pel que el govern egipci va decidir traslladar aquests temples a una zona seca. La visita a la presa no té cap tipus d’interès, apart de contemplar el llac artificial Nasser i ciment sobre ciment per poder controlar no un riu qualsevol, sinó EL RIU.
El primer temple que visitem i que va ser traslladat uns metres, és el temple de Philae… També és de l’època greco-romana i tot i que ens recorda bastant al d’Edfú té dues particularitats que el fan molt fotogènic i especial: és un temple situat a una illa amb unes vistes al Nil bastant al·lucinants; i per tant, l’única forma d’arribar-hi és en barca des d’un moll aprop de la presa baixa d’Aswan. El temple està dedicat a Isis i les columnes ens recorden un cop més a qualsevol temple de l’Olimp. Els capitells canvien i els detalls de cada figura o vestuari són del tot imnotitzadors. El temple té unes columnes amb la cara de la reina Hator a la part superior, té finestres i portes amb vistes directes al riu de la vida i ens quedem enamorats del paratge encisador que ens envolta.
Comptem les hores que falten fins la posta de sol i decidim ser aventurers i prescindir de la visita al poble nubi (ja que ens sembla una turistada). Canviem aquesta visita per una hora de relax sobre una faluca, contemplant la posta de sol darrere el mausoleu de Akha Khan i com el blau del cel es va tenyint de vermell amb la vela onejant al vent. Fa vent i recorrem l’illa Elefantina com fa milers d’anys, sobre una barca de fusta, amb una vela gegant i sense més soroll que l’aigua i el vent. El moment és màgic i en Assan és un perfecte amfitrió. La recomanació de no agafar la típica excursió que t’ofereixen al vaixell es fa forta, ja que de 40€ els dos que ens costava l’excursió, només paguem 250 lliures egípcies (uns 14€). I és que després de veure que l’espectacle nocturn de Karnak ens hagués costat 120€ organitzat i en vam pagar 32, ens plantegem un cop més si l’excursió d’Edfú hagués merescut la pena poder-la realitzar pel nostre compte (segurament hauríem passat de 70€ a un màxim de 15 o 20). En aquest punt, i ja amb el viatge pràcticament acabat ens plantegem que segurament fet pel nostre compte ens hauria sortit molt més econòmic, però hauríem tingut molts més mals de cap!
Després del passeig relaxant amb faluca, i ja de fosc, passegem pel mercat d’Aswan, un carrer on el bullici de la gent es fon amb els colors i les olors de cadascuna de les parades. Ens agrada l’ambient, no ens sentim insegurs i acabem amb els nostres escarbats de la sort i un Anubis gegant per casa.