Aixecar-se a les 4 del matí hauria d’estar prohibit, sempre menys quan tens una recompensa com Abu Simbel a 3 hores i mitja de cotxe. Després de posar-nos en “pause” desde que sona el despertador fins que ens asseiem al nostre vehicle, fem algun cop de cap perquè el trajecte sigui més amè. Ens passa el temps volant i ens plantem a les portes del temple en un tres i no res. Les expectatives eren altes i les ganes d’acabar el viatge amb un monument d’aquesta magnitud posava la cirereta al pastís! Baixem cap al nou emplaçament del temple (recordem que aquest amb la presa d’Aswan quedaria transformat en un temple submarí), li donem l’esquena a la façana i de cop: Uaaaaaaaau!! Les quatres estàtues de Ramses II seuen imponents davant nostre, 4 estatues que donen la benvinguda a un temple excavat a la roca, a un temple perfectament estudiat, amb els rajos de sol al lloc i moment oportú. L’interior del temple també és diferent a tots, en comptes de columnes els pilars aguanten el sostre de falcons i de protecció. Pilars custodiats per més estatues de Ramses dretes, amb la corona al cap que miren amb un somriure burleta. El sant santuari, dedicat a un déu mig Amon-Ra, mig Horus també és diferent i quatre figures esculpides a la roca controlen cada pas cap a elles que fas.
El temple no està sol, al costat, un de més petit dedicat a Nefertari, esposa de Ramses II, no es queda curt, les estatues són considerablement més petites però amb un encant i detall dignes d’admirar! Mirem enrere i seguim trobant Abu Simbel dret, viu i decidit a recordar-nos la magnitud i saviesa de fa 3000 anys amb el llac i el desert al seu voltant.
Volem cap a El Caire per començar a desfer el viatge i acomiadar-nos així d’Egipte entre bocines, fum, transit i el caos que fa una setmana ens va donar ja la benvinguda.
Ha estat una setmana d’allò més necessària i aprofitada, com a egiptòlegs de pa sucat amb oli no ens guanyaríem la vida, però com a turistes apassionats per la història i capaços d’admirar una civilització prou desenvolupada per fer piràmides, estatues de 14 m d’alçada i temples que a data d’avui segueixen en peu podríem escriure’n tot un llibre,
SHUKRAN EGIPTE!