L’atracció d’abans d’anar a dormir consisteix en fer com els jubilats a les obres del carrer i agafar uns bons seients a primera fila per poder admirar l’obra d’enginyeria de la resclosa d’Esna. A Esna el riu té un desnivell fruit d’unes antigues catarates. Ens esperem una bona estona i finalment encaixem el vaixell amb calçador per col·locar-nos entre dues portes i admirar com la física en fa la resta. Litres i litres d’aigua omplen la resclosa per deixar-nos 8m més amunt i seguir navegant direcció Aswan.
L’esport nacional és aixecar-nos ben d’hora i avui agafem uns cotxes de cavalls famèlics per arribar al temple d’Edfú, temple dedicat al deu Horus i posterior als que havíem vist fins ara. Aquest temple és de l’època grega, dels Ptolomeus, i podem apreciar més detalls esculpits a la pedra. Les figures d’homes i dones són més esveltes i reals, la roba molt més treballada. Les escenes no canvien, tot i que els déus a venerar deixen de ser Amon-Ra i Mut, i passen a ser Osiris i Isis.
El temple d’Edfú està bastant intacte, ja que, com la resta, va estar molts anys colgat per la sorra. Només baixar del carruatge ens posem les mans al cap i sembla ser que lluny queden els moments on estàvem sols entre tanta historia. Edfú és el típic temple on paren tots els creuers ben d’hora al dematí abans de seguir navegant fins a Aswan. Una multitud entra amb nosaltres al temple i no som capaços ni de fer-nos una foto amb l’emblemàtic falcó de granit de l’entrada. Les diferents portes d’entrada a les sales del temple són com un coll d’ampolla i hem d’anar en processó per arribar al sant santuari, dedicat a horus, déu de la protecció. L’exterior del temple és magnífic i la llum de primera hora del matí li dóna una atmosfera interessant (si no fos perquè l’overbooking de l’indret desllueix tota panoràmica). Tornem al creuer amb sentiments contradictoris, el temple està molt sencer i això sempre agrada, però haver de fer cua per veure cada escena no ens acaba d’apassionar i creiem que Edfú és el típic temple per veure en perfecte soledat al capvespre.
Tenim 5 hores de navegació, un dinar de bbq a la coberta i una piscina i unes hamaques que ens criden sota el sol i la brisa del riu. Ens quedem gaudint l’un de l’altre sota un para-sol mirant a banda i banda del Nil i sentint-nos com antics exploradors que avancen per un riu desconegut amb palmeres als cantons i veient sorra i un desert borrós a l’horitzó. La sensació és d’allò més especial i tornem a pensar en posar-nos un Barret i cantar la banda sonora d’Indiana Jones.
Cap a les 4 de la tarda desembarquem (amb uns quants creueristes més) a KomOmbo, temple de Sobek, el déu cocodril. Aquest temple també és de les dinasties gregues, que se les empescaven totes per poder fer creure als egipcis que eren els seus amics i que els protegirien, fent així un temple a llocs especials. El temple és el més petit que hem vist fins al moment, però comencem a trobar a aquesta època receptes d’ungüents i medicines i dibuixades als gravats eines quirúrgiques al més pur estil Anatomia de Grey.
Kom Omobo és el temple dels cocodrils, perquè el poble, que havia de crear el riu, que estava ple de cocodrils, per anar a sembrar i cuidar el camp, va creure que si feia un temple a aquests animalons, els protegirien.. estic segura que més d’un habitant del poble va ser cruspit per ells! Kom Ombo ens recorda més a un temple d’Atenes que als monuments que hem vist a Luxor o Karnak, i és que les columnes i els capitells contrasten amb les escenes pròpies dels grans faraons i representacions dels déus.
Després de començar a liar-nos amb els déus (que tenen representacions semblants però responen a noms diferents) naveguem fins al port d’Aswan que ens cuidarà durant dues nits i que serà el nostre punt de partida al punt àlgid del viatge: Abu Simbel.