Venir a Egipte és sinònim de matinar! A l’estiu per evitar temperatures insuportables i a l’hivern per evitar multituds, i quin bon consell!
Comencem el recorregut pels temples de Luxor canviant de vora del riu i canviem al WestBank per admirar 14m d’estàtues en un temple que devia ser impressionant: Els dos colossos de Memnon seuen donant la benvinguda a tots els que posteriorment tindrem la boca oberta quan entrem a les tombes de La Vall dels Reis.
Primer però gaudirem d’un dels temples més especials que hem vist fins ara, no el més espectacular, però si el més especial: El temple de Habu! Estem sols, nosaltres i la historia; nosaltres i els colors; nosaltres i el faraó lliurant mil batalles. Ens quedem embadalits per la màgia del moment i seguim la nostra ruta cap al temple de Hatsetshup; un temple modern i minimalista, compost de 3 terrasses i columnes d’allò més sòbries. El temple de lluny es mimetitza amb la muntanya de darrere que millora a mesura que t’hi apropes. El dilema és que el temple ha estat totalment reconstruït i tot i que podem fer-nos una idea així de com era d’especial, resulta contradictori admirar pedra, ciment i estructures de 2000 anys abans. El temple està envoltat per tombes de nobles i resulta curiós parar-se a mirar com els egipcis segueixen excavant i corrent amb carretons plens de pedres amunt i avall.
El plat fort arriba sense pensar-nos-ho i és que inicialment La Vall dels Reis són una sèrie de muntanyes sense cap tipus d’encant, però l’encant es troba on no veiem, l’encant és on fa mes de cent anys els saquejadors buscaven tresors, l’encant és on fa gairebé cent anys que un nen jugant va xutar una pedra i va aparèixer una escala; l’encant és dins la muntanya! 64 tombes es troben a la Vall dels Reis, faraons i nobles descansaven en aquest indret i desmitifiquen les històries de trampes, verí, malediccions i plagues a qui accedís a elles. Decidim no accedir a la KV (King valley) 62, la de Tutankhamon, ja que és la més petita de totes i només n’hi queda la mòmia del faraó adolescent. Entrem a les tombes de Tausert i Sethnajt que ens fascina, queda a la part més profunda de la Vall i estem sols; ens fascinen els colors de les parets, els dibuixos perfectament perfilats i les dues càmeres funeràries; és bastant llarga i no té res a veure amb la piràmide de Keops, ja que el passadís és ample i alt.
Seguim la ruta per la tomba de Ramses III, plena de gent i on les expectatives d’estar a la tomba d’un gran rei ens fan preferir tombes amb més encant i menys soroll. Seguim per la tomba de Ramses V i VI i torna a ser un indret on els ulls et fan espurnes cada cop que aixeques la mirada al sostre de l’edifici, ple d’estrelles, i la desea Mut menjant-se el sol fins que torna a sortir 12 hores després. Aquesta tomba és de pagament extra, i són les 200 lliures egípcies més ben invertides del dia. Acabem per la tomba de Ramses IX que després de les dues nostres bones experiències prèvies no ens quedarà a la memòria per la més espectacular.
Sortim de la Vall dels reis fent el trajecte en el carrilet que ens porta al pàrquing i que si es descuida i li fallen els frens arribem de pet al bell mig del Nil. Tornem al Acamar, el nostre hotel flotant durant 4 nits i passem la tarda navegant per un Nil de color daurat que ens regala una posta de sol de les que recordàvem a Àfrica.
Shukran Luxor per conservar aquestes meravelles!