Després d’un casament sortit d’un conte de fades i de que el pla B es convertís en el nostre somni fet realitat calia segur estant als núvols i no aterrar-ne fins a arribar a Austràlia.
La bona noticia del viatges és que sembla que he superat el pànic escènic a dormir en horitzontal als avions i que a viatjar en business m’hi podria acostumar. El jet lag no ha fet acte de presencia ja que després de dormir 9 de les 18h de vol vam caure rendits en posar el cap al coixí fins a despertar-nos impacients al nostre hotel d’Adelaide sense ser encara conscients que estem a l’altre punta del món.
Després de visitar unes bodegues d’allò més peculiars i provar un bon reguitzell de vins posem rumb a Cape Jervis on, un ferri ens duria a Kangaroo Island. Els pobles australians ens han sorprès ja que la majoria són cases baixes dibuixant un parell de carrers anàrquics i prescindir del súper, gasolinera o botigues de barri com les que estem acostumats. 45minuts de ferri després i vistes a camions de centenars d’ovelles provinents de Kangaroo Island i amb destí als plats australians arribàvem a Penneshaw: Un altre poble de cases baixes i cap altre senyal de civilització o urbanització.
Travessant carreteres estretes i tretes d’una pel·lícula de Tim Burton, els únics cangurs que hem pogut divisar han estat els morts atropellats a banda i banda de la carretera… esperem tenir demà més sort i poder veure cangurs i koales en plena acció!
Adéu Jet Lag!