El nostre trekking d’avui ha fet aigua (i mai millor dit), resulta que la meteorologia no ha millorat i en aixecar-nos no es veia ni un trosset de cel blau, per alguna cosa els arbres estan tan verds i hi ha tants llacs i cascades!
El plan d’avui consistia en realitzar un trekking per Agnes Lake i veure una panoràmica del Lake Louise des de les altures… no obstant, les Cortines d’aigua ens han fet canviar de plans i tirar directament cap a Icefields Parkway; una de les carreteres amb més encant i paisatges més espectaculars del país.
Parem a pocs km de començar per visitar el Llac Hector i el Bow Lake entre amenaça de pluja i núvols més negres que el carbó, trobem el Waterflow lake on l’aigua és realment un mirall de la neu i la muntanya que l’envolta, un llac d’allò més fotogènic… tot i així les muntanyes són imponents i la neu que s’hi acumula pot arribar a parets de més de 10m d’alt!
El plan B de trekking és Peyto Lake i les vistes des d’un turonet on s’aprecia tota la seva longitud, esplendor i un cop més color blau intens… però es posa a ploure com si caigués el cel sobre els nostres caps i decidim optar pel pla C i seguir fent km fins arribar a Columbia Icefield Park…. Són més de 70km fins allà per una carretera on no pots passar de 80 però les vistes a dreta i esquerra són d’allò més increïbles i el trajecte no se’ns fa llarg perquè miris on miris hi ha una muntanya, una glacera, un rierol de color blanc o unes cascades que no havies vist abans…
El sol comença a sortir tímidament i arribem a Athabasca Glacier, una glacera visitable d’on podem apreciar com ens estem carregant això que anomenem Terra (perquè han marcat de forma visible tot el que ha reculat durant les últimes dècades). Fa vent però sol i el paisatge és exuberant. El millor de tot és que cada punt d’interès té el seu pàrquing gratuït i només es troba a poques passes del punt estratègic.
Decidim veure si tirant una mica més amunt fem temps per compartir el sol a la part més sud del parc i veiem el Glacier Skywalk, un mirador en forma de passarel·la de vidre que es precipita per tota la vall. Per entrar has d’haver comprat entrada i creiem que les vistes no fan justícia a l’estructura sustentada; per tant donem mitja volta i deixem la part nord de Icefields Parkway per demà per veure si tenim sort i podem veure el llac Peyto en la seva màxima esplendor.
Som un gran equip i sembla que el pla C ha donat resultat, pugem al Bow Summit i les vistes ens deixen literalment sense paraules. A sota contemplem tot el llac Peyto, i tot el seu blau intens ens hipnotitza!
Baixem dels núvols i fem camí cap a Banff, el poble més important del parc nacional… el poble té molta vida i és dels més bonics que hem vist fins el moment però no li arriba ni a la sola de la sabata al nostre Canmore estimat! Per tant decidim seguir els rajos de sol i anar a passejar pel carrer major del nostre poblet, fer un gelat i esperar a casa fins a intentar enganxar in fraganti als elks que ens han dit que volten pel Golf de la ciutat!