Els reis son màgics i els seus regals, a vegades, també ho són.

Mica en mica ens endinsavem al Montseny en cotxe, quedaven pocs quilòmetres per arribar a la recepció d’un hotel ben peculiar. Era de nit, els estels brillaven i feia un fred que pelava (normalment a día 6 de Gener té aquestes coses) i nosaltres teniem dubtes de si passariem fred, hi hauria calefacció o dormiriem amb uns quants pingüins.

La «Mallerenga» (així es com es deia la nostra cabana) estava a uns 4m del terra, tenia una cabana veïna (anomenada Cargolet) i s’hi accedia a través d’una palanca d’uns 5m que ens duia directament a una plataforma elevada amb unes escales i una trapa que s’obria i feia de porta d’entrada a la petita terrassa amb vistes al Monsteny.

Les nostres preguntes sobre el fred es van resoldre només veure una estufa de bioetanol penjada a la paret i el gruix de les parets i el tronc de l’arbre. La casa era preciosa i molt acollidora i no sé perquè a mi em donava la sensació que es balancejava a cada pas que feiem. Tota la distrecció que teniem era un llibre de visites amb comentaris curiosos i amb els que ens sentiem identificats i una corriola que feiem pujar i baixar per agafar el cistell amb el sopar.

Espelmes, silenci, pau i relax. Una nit genial, compartida amb una persona genial.