L’olor d’estiu i la calor no ens fa parar de pensar quan agafar pont per descobrir indrets desconeguts i fer anar el motor de skyscanner a grans revolucions per escollir finalment Bordeaux com una ciutat més per marcar amb una xinxeta.
Dia 1
Sortim a les 7 de casa per enfilar-nos per primer cop a un avió sense mascareta obligatòria i ens queda tot el dia per endavant. Hi ha vàries opcions per arribar a la ciutat i nosaltres optem per l’autobús número 1, tot i que fem cua per comprar el bitllets, ens adonem aviat que podem comprar-los directament al bus per 1.70€ cadascun i ens deixa just a la porta de la “Gare Saint Jean”. Hi ha també l’opció de retallar la pràcticament 1 hora que dura el trajecte a 30 minuts amb un bus exprés que són 8€.
Escollim un hotel del costat de l’estació, caminem 11 minuts empenyent la maleta de mà i guardem les maletes a l’Hotel Meininger, un hotel molt funcional i totalment nou amb cuina a disposició dels hostes. Comencem a explorar la ciutat i dinem al Vapiano del costat de l’edifici de MECA per agafar forces i seguir vorejant el riu. Abans de seguir agafem un taxi i ens dirigim a la primera cata-visita del cap de setmana al Chateau Pape Clement, un edifici imponent a només 18 minuts del centre de Bordeus que ens rep amb una explicació del seu origen, una visita als camps, una passejada per uns jardins que semblen camps de mini golf i unes bodegues plenes d’història. Degustem tres vins diferents (un de 120€) que ens deixen bastant indiferents i optem per demanar un enviament de tres vins a casa. Resulta que com que l’espai entre fileres és tant estret per optimitzar el nombre de ceps plantats, es treballa molt manual i s’utilitzen cavalls per tirar dels carruatges que permeten fer-hi els treballs necessaris. Ara sí, comencem a perdre’ns pels carrers de la ciutat i la vora del riu ens sembla una copia en miniatura de la Riba del Sena. Els edificis de color gris pedra, carrers empedrats i peatonals, esglésies punxegudes que pretenen arribar fins a Dalt el cel i places encantadores amb bars plens de gent amb una copeta de vi a la mà. Terrasses típicament franceses amb les cadires de costat i mimbre de colors, una imatge digne de qualsevol guia de viatges que ens fa gaudir com mai d’una ciutat d’on no hi teníem massa expectatives. De plaça en plaça arribem a la Catedral, als carrers principals, a “La Fletxa” i a la plaça de la Borsa amb el famós mirall de l’aigua que després d’un dia de milers de passos és el millor remei per posar els peus en remull i poder seguir amb la visita a la ciutat. El mirall de l’aigua és un espai xulíssim per jugar i admirar la grandesa de la ciutat i seguim vorejant el riu fins arribar al barri des Chartrons molt més tranquil però no menys encantador per degustar la nostre primera taula de formatges al Bistrot Du Fromager. Tornem amb tram fins a l’hotel i ens quedem adormits abans de comptar 3!
Dia 2
Lloguem un cotxe a través de l’app de car sharing “Citiz” i l‘anem a buscar al pàrquing de 5 minuts de casa. L’obrim amb l’aplicació i nosaltres i el Clio posem rumb a Saint Emilion parant a la Maison du Pouplin a degustar el primer croissant de mantega del pont. Ens adonem que estem arribant a Saint Emilion perquè comencem a identificar el verd dels ceps fins més enllà de l’horitzó, només en stand by per cases senyorials que son els Chateaus! Aparquem a la “Zona blava” de Saint Emilion i parem primer a l’oficina de turisme. No fa bon dia però demanem per llogar bicis… com ja ens temíem estan totalment exhaurides! Decidim començar per pagar per tenir la clau del campanar del poble i paguem 2€/pax per pujar els més de 150 graons per veure les hectàrees on fan un dels millors vins del planeta i seguim la nostra ruta per aquest poble medieval i encantador, des d’on es van fer per primer cop els famosos “macarrons”. Abans de dirigir-nos a la visita i cata al Chateau de Pressac de la tarda veiem opcions per dinar. El poble ens recorda a un mix entre Carcassone i Peratallada i preferim intentar dinar a algun lloc proper però lluny de la multitud. La primera opció és la famosa “Terrasse Rouge” al Chateau “La Dominique”, però quan intentes reservar mig dia abans no t’has d’estranyar que estigui totalment ple… fent un petit estudi de mercat momentani trobem una petita joia al poble de Montagne i dinem com reis a “La Reserve du Prebystere”, un petit restaurant al mig d’un poble random rodejat de vinyes i molt a prop de Chateaus famosos com Saint George. Una opció trobada per casualitat però totalment recomanable!
Anem justos de temps però sempre trobem 5 minuts per vorejar carreteretes secundàries i sentir-nos perduts entre un paisatge d’allò més increïble fins a arribar al famós Chateau de Pressac, una casa majestuosa Dalt de tot d’un turó on en dies assolellats pots veure fins i tot Bordeus. L’edifici és impressionant i les vistes des d’allà encara més! Comencem el tour i ens adonem de les grans diferències entre ,per ara, els dos chateaus que hem pogut visitar: des de la utilització de barrils de fusta versus de ciment o acer inoxidable al preu de les ampolles. Fem la segona degustació i els vins ens agraden molt més que els d’ahir, vins de 2018 i de 2011 que no tenen res a envejar amb el Pape Clement de 120€! Prenem una idea pel pròxim sopar amb amics: una cata a cegues i que siguin capaços d’identificar tipus de vi (blanc, negre o rosat) o varietats o DO’s!
Encara no ha plogut i ens despedim de Saint Emilion per passejar de nou per la zona dels molls de Bordeus, on hi ha entre d’altres la Cité du Vin o el mercat “Halle de Bacalar” per acabar sopant a l’altre riba del riu als Chantiers De La Garonne; un espai amb sorra de platja amb vistes a les cases típiques de la ciutat i un ambient al·lucinant. Tot i que estem limitats amb què demanar (un 95% de la carta és a base de marisc i m’he buscat un mal compi de viatge i de vida aquí), ens encanta l’espai i gaudim com mai d’una altra nit per terres franceses.
Dia 3.
Toca fer km en direcció contrària i seguim a 130km/h per carreteres franceses fins arribar a la Badia d’Arcachon, mundialment famosa per les seves ostres. No fa el millor temps del món i el vent se’ns emporta quan passegem per Gujan e Mestres, un petit poble pesquer on tot gira entorn la recollida de l’ostra i on trobes antigues casetes de pescadors convertides en els restaurants més cuquis del món (torno a anar amb el mal compi de viatge ja que el mínim d’ostres a demanar son 6… i jo amb 2 ja en tinc prou). Resseguim la Badia en cotxe fins a Teste de Buc i aparquem ja sota un sol de justícia a Arcachon. Ens recorda a Salou o Platja d’Aro i es respira l’ambient de platja i l’olor de crema solar! S’està de los més bé però ens morim de gana i agafem ràpid el cotxe per buscar un lloc per dinar (un pla a tenir en compte és parar al Halle des Capucines i comprar pa i formatge per fer un pícnic)… direcció La Dune de Pilat se’ns acaben les opcions, són quarts de tres i a mesura que ens apropen a la Duna els preus pugen sense parar, en un moment de desesperació ens plantegem fer un brunch de 85€ resseguint les platges atlàntiques però just passada la dune a la Plage de Nice trobem un parell de xiringuitos que ens deixen dinar i menjar aproximadament 93 musclos… per fi!!! Amb piles carregades aparquem el cotxe al pàrquing de la Dune (que val 6h tant si hi estàs 1 hora com 4) i comencem l’ascens per “La Rambla”. Hi ha moltíssima gent i això fa que desllueixi aquesta duna de 110m d’alt i 600m de llarg que separa el bosc de l’Atlàntic. Un cop a Dalt (pujant per unes escales de fibra de vidre mode comodón on) contemplem un paisatge preciós amb el Banc de sorra d’Arguin just davant i el Cap-Ferret davant d’aquest i milers de parapents que juguen amb les corrents fredes i calentes de l’aire. La imatge és preciosa si no fos per l’overbooking que té la duna un diumenge qualsevol a les 5 de la tarda. Ens relaxem una estona estirats a la sorra i quedem amb una combinació entre vermells com tomàquets i arrebossats com croquetes però baixem pel dret corrent duna avall i tornem a Bordeus amb sorra fins i tot dins les butxaques!
Tenim un petit problema amb la tornada del cotxe (no som capaços de tancar les portes via l’app), però això no ens fa valorar l’experiència del “Citiz” de forma negativa i ho tornaríem a fer servir demà mateix.
Ens dutxem per gaudir de l’última nit a Bordeus, voregem de nou el riu i fem una taula de formatges i una copeta de vi a “Le Vertige! Just al costat d’una plaça que encara no havíem descobert de la ciutat i és que qualsevol racó té aquell nosequè tant chic i parisenc! Està ple de gent, les terrasses estan a rebentar i ens venen ganes d’apuntar-nos un munt de llocs per visites futures a la ciutat. Ens despedim de la ciutat amb l’última imatge del Mirage de l’Eau, acompanyats d’un bon gelat bio de La Maison du Glacier i d’una tornada a l’hotel en bici elèctrica.
À bientot Bordeaux!!