Tam Coc
Si ens llevem ben d’hora ben d’hora podem aprofitar el dia tal I com hem fet avui! Com a bons vietnamites hem agafat el bus local número 3 per arribar a l’estació I agafar un segon bus que ens dugúes a Ninh Binh… el cas és que teòricament els busos sortia cada 15min… però a la pràctica Vietnam is different I surten quan estan gairebé plens! Després d’una hora I mitja de trajecte veient una peli vietnamita de gegants que es menjaven els humans I que m’han tret a la part més interessant hem Passat de llarg Ninh Binh; he fet un reset, en Ferran m’ha Calmat I hem tornat enrere a llogar una moto supersònica que no tenia gasoline I feia un sorollet curios…
Al master de creuar carrers hi hem afegit el de conducció de moto; pitant als altres, fent canvis de sentit d’allò més agosarats I creuant 4 carrils del sentit contrary! Hem arribat a Tam Coc I hem fet server els pàrkings d emoto que tenen tan per aquí! Hem anat a veure una pagoda en un racó que no era res de l’altre món I hem anat a perdre’ns entre muntanyes I arrossars… després tocava fer la passejada en barca! Ens han tocat un senyor molt simpatico que remava des del primer moment amb els peus, aguantava el paraigua amb una mà I feia el movement del rem a la perfecció! El recorregut dura 1h I mitja I és preciós, per un riu (que en algun moment sembla les rambles) amb tot de muntanyes que surten del res, envoltades de verd, d’aigua I de nenúfars… Avançavem a velocitat constant al ritme dels peus del senyor (ell ho feia amb els 2 peus alhora, alters rotllo pedalant I altres amb les mans), I podiem fixar-nos en com les fulles dels nenúfars són del tot impermeables I les gotes d’aigua juguen a ser mercuri I ballen dins les fulles!
En el recorregut passes per 3 tunels naturals I ens hem sorprès de que no són tan persistens com haviem llegit a tot arreu. Després de l’agradable passeig hem jugat a ser exploradors I ens hem perdut per arrossars, temples, camins de carro, ponts I muntanyetes altes de pedra, hem grabat un video on ens ho hem Passat d’allò més bé I hem trobat (merit totalment nostre) l’entrada al temple que buscavem… Era l’hora de tornar a Hanoi I hem anat a buscar el bus… aquest cop tocava un bus typical Vietnamese, amb el video d’un karaoke vietnamita (un operación triumfo). Aquest bus anava fent pujar gent per cada cantonada I parava a recollir I a deixar gent fins I tot plovent a bots I a barrals, a l’autopista I al peatge! La conducció temeraria, la pluja I el punyetero karaoke han fet que no poguéssim dormer I en 2h I un petit ensurt amb un taxi a davant nostra que ha frenat en sec per anar a recollir un home xop que el cridava des del voral, hem arribat a Gian Bat (estació de Hanoi).. Hem optat per recollir la roba neta I sopar a un d’aquests bars bruts, amb mini taules al carrer, amb ventiladors ronyosos, ossos de pollastre al terra I ple de vietnamites… Estava boníssim!
Avui toca dormer d’hora.. demà toca matinar! però la pregunta del milio és: vols dir que viatjar per Vietnam en bus és la manera més segura que hi ha?