Sapa
Al tren no es dorm tan malament com ens pensavem I a les 5:30 del matí estavem frescos com una rosa I apunt de menjar-nos Sapa! Hem decidit que avui que no amenaçava pluja era millor fer el trekking I hem començat a caminar sols com mussols per no voler pagar una senyora hmong. Després de batre un nou record I veure a 7 persones en una moto ens creiem capaços d’arribar sense perdre’ns a un poblet a 12km de Sapa amb vistes als arrossars… Hem començat a seguir un grup de turistes I al final no voliem ser rescatats per l’helicòpter del RACC ihem decidit anar amb una hmong. La Dîn té 32 anys, 2 fills (de 13 I 11 anys), ànecs, porcs vietnamites moníssims, ens ha regalat 2 pulseres I parla angles que ha après de forma autodidàcta… al·lucinant. Segueixo pensant que aquesta gent té un alter nivell, les dones són fortes I independents I els nens feliços I llestos… nosaltres seguim jugant amb ipads quan ells juguen a saltar els búfals I a tallar branques amb ganivets als 2 anys prenent consciència de què talla I què no!
Hem començat el trekking amb la part de pujada després de passer el llac I mercat de Sapa I hem trencat a la dreta. Ens hem creuat amb algunes hmongs que baixaven al mercat o descalços o amb xancletes de goma pura (I nosaltres relliscant amb les botes de trekking goretex) I també amb unes nenes moníssimes plenes de mocs que volien vendre’ns pulseretes. Hem arribat a dalt la cresta amb unes vistes realment boniques I començant a baixar entre canyes de bmabú I terrasses d’arròs com kamikaces per caminets impossibles I plens de fang, pedres, fems I punts una mica arriscats. Les vistes feien que les nostres relliscades valguéssin totalment la pena… Des de l’alçada de la muntanya podiem apreciar tot el verd de la vall amb el riu I les nostres hmongs a l’horitzó. No teniem paraules ni esma per descriure l’espectacular paisatge I després de veure la casa de la nostra guia hem agafat unes motos del seu marit per tonar a Sapa I fer-nos la dutxa que tan ens mereixiem.
Després de recuperar hores de son hem sopat com bons guiris envoltats de dones d’ètnies d’aquí amb roba negre amb brodats a les mànigues, pintes enganxades al cabell, mocadors vermells al cap I algun barret de coloraines!