Dia 5 – Cape Cross/Damaraland
He somiat tota la nit en foques i, finalment, hem arribat després de molts km sense res (això ja no ens sorprèn) i la visita fugaç a un vaixell embarrancat a Cape Cross… Una reserva de més de 100.000 foques… quan arribes veus les foques allà moníssimes esperant davant la passarel·la; intenta sortir del cotxe i t’inventes 1000 excuses per quedar-te a dins… Fa una pudor infernal, de veritat, pensava que en Ferran era un exagerat però les foques pudentes han pogut amb mi i realment era inaguantable tot i suportar la pudor de fems…
Un cop hem arribat a la pasarel·la de fusta… sorpresa, moltíssimes més foques estaven posades tenyint la roca amb el seu olor, cridant amb la seva veueta i surfejant les onades de forma molt graciosa… la pudor es feia més suportable per moments i hem estat conscients que no podiem haver triat millor momento per arribar… les foquetes petites acabaven de néixer, amb el cordó umbilical de les foques encara penjant i buscant a les seves mares desesperadament… Quan una altre mare s’apropava a les seves cries es tornaven violentes fin al punt que ens han acorralat 2 foques a la pasarel·la… surrealista!! Pendents a dreta i esquerra perquè les foques pudentes no ens atrapéssin! Ha estat molt gracias, llàstima que en pujar al cotxe no ens hem tret la pudor de foca de sobre fins passar per la dutxa… no exagero!
Hem fet km i km de paisatge canviant, sec però canviant.. passant per canvas de rasant, grocs, marrons, beige, muntanyes, plans, pols, tempests minis de sorra… fins arribar a Damaraland I començar a veure el cartel de peril elefants… ja ens veus a en Ferran I a mi mirant per tots cantons sense poder apreciar-ne ni un! Passant carreteres de ura sorra i urs bots hem arribat a un paisatge al·lucinant, pedres enormes rodones amuntegades formant muntanyes, super bonic fin sanar a parar al nostre camp base per 2 dies: Mowani Mountain Camp; un hotel al bell mig de roques rodones que passa totalment desaparcebut i que té unes vistes magnifiques! L`habitació superior té una Terrassa amb vistes inimaginables i que només et falta veure-hi el rei lleó dalt d’una roca i els elefants pasant tranquil·lament pel pla!
Hora de la posta de sol? Ens aposentem sobre uns coixins apoiats a un tronc sec i disfrutem del paisatge. És magnific, el sol enorme i groc es pon darrere unes muntanyes i s’allibera un groc que sembla que s’acabi de calar foc; la llum és preciosa. Arriba l’hora d’anar a sopar i probar springbok fumat i oryx… està tot boníssim i anem a dormir pendents de demà tornar a buscar elefants per tots cantons…
Elefants del desert… No us amagueu!
