Dia 12 – Cape Town / Gansbaai (White sharks) /Cap l’Agulhas
Ha arribat el gran dia… l’excursió del viatge i ja sembla que li estem agafant el gust a aixo d’aixecar-nos a les 5 del matí. Estar de vacances ésmolt sacrificat i anar a submergir-te amb taurons blancs encara més… després de 3h de cotxe amb llums de Nadal penjats de taurons hem arribat a Kleinsbaai; un petit poble de pescadors amb oloreta a foca que viu principalment del turisme. Després d’un video explicatiu de què no fer a la gàbia i una demostració hem pujat al famós Apex Predator amb 24 persones més. Vam optar per contractar l’empresa del famós Brian McFarlane “Shark Cage diving.net o Great White Sharks”. Ens dirigiem al costat de la illa de Dyer, on 60.000 foques hi viuen sovint amb una tmeperatura de l’aigua d’uns fantàstics 9ºC i on el dia abans no havien pogut sortir per males condicions del mar… ja érem a lloc, preparaven el “Chum”; un mix de formula secreta d’aigua de mar i visceres per atraure els taurons mentre veiem els altres vaixells en acció… tardem una mica en veur eel primer tauró i arriba el moment d’obrir la gàbia… No som els primers preò veiem com els taurons (de moment 1 i amb molta calma) s’apropen a l’esquer i passen a prop de la Caixa… som els següents! Ens posem els neoprens i agafem aire; em toca a la cantonada, adrenalina a tope… l’aigua es nota freda i de sobte… “Down, down, left!”… baixem i el veiem cara a cara. El miro i sé que em mira; una experiencia inoblidable, realment per recordar… Baixem uns quants cops més, passa parop i pots veure’n els detalls i gairebé el color dels ulls (si no fós perqué són de color negre nit). Després d’unes quantes passades sortim de la gàbia amb fred i comencem a apreciar com es veu des de dalt… en Ferran ho veu molt bé, però jo ho començo a veure borrós, mogut i repetit i decideixo deixar de mirar els White sharks i centrar-me en tres arbres de l’horitzó i contar fins i tot les fulles que té cadascún… No funciona i jo només desitjo tocar terra ferma… hi ha gent que vol repetir! Nooooo!!! Jo ho faria però no m’aguanto ni els pets, ni l’esmorzar del máti i en Ferran és un gentleman que em cuida… l’ultima passada és la millor! Des de dalt es veu com el tauró més fosc agafa l’esquer i colpeja la gàbia fins que s’emporta el cap de tonyuina! És increíble!
Gràcies a déu terra a la vista i a sota els peus! I ens dirigim per acabar el dia rodó al punt més al sud d’Àfrica, allà on l’oceà Índi i l’Atlàntic s’uneixen… el poble i la zona, imprevisiblement desprenen un nosequè molt especial, un encant i una màgia únics…
Marxem del punt on el vent fa olor a oceans i desfem el camí per paisatges de blat, vi, arbres fruiters i muntanyes fins arribar a casa.. Decidim sopar però no perdre’ns i acabem fent tapes a un restaurant grec per quan arribem a casa pujar a casa els “amos” i beure limoncello italià, jamón serrano de España, embotit fumat sudafricà i vi blanc… petemla xerrada, acabem graciosos i decidim de forma unilateral que demà anirem a veure pingüins!
