Dia 8. Agua Azul i Misol Ha
Crec que mai m’havia llevat tan d’hora per anar a visitar unes cascades… a les 4:30 ha sonat el despertador per fer prop de 435 bots de la carretera fins arribar a Palenque i és que veure la sortida del sol des d’una furgoneta amb els núvols sota els teus peus i havent de frenar cada 40m perquè els senyors mexicans han descobert (i amortitzat) els badens val tot l’or del món!
Al cap de 3.5h de corbes i bots infinits (avui sense passar per cap caseta de peatge bloquejada per els professors on són ells els que manualment t’obren la barrera després de fer una donació davant la indiferència de la policia) hem arribat a les cascades de Agua Azul que, contra tot pronòstic eren blaves de veritat!!! Això de Chiapas és molt salvatge, molt pura vida i més quan llegeixes que l’efecte que fa que les cascades seguien blaves és molt semblants al de Rio Celeste de Costa Rica… després de usar la cansalada (i és que a 400m les temperatures comencen a canviar i pujar estrepitosament) hem tirat direcció Misol-Ha; una casada semblant a la Fortuna de Costa Rica però molt més baixa i per on pots passar per darrere i veure el salt d’aigua des de dins. És xulo de veure.. tot i que els indígenes que van amb el matxet de sèrie et facin pagar dos cops per entrar, ja que es veu que els dos pobles per on passen les cascades volen rebre’n beneficis… quins nassos!
Ben suats hem arribat a l’hotel de Palenque; on son bastant bordes comparat amb lo encantadors que han estat a la resta del país i com que no suportàvem més la calor he manat a la piscina per refrescar-nos amb l’aigua que estava a 31ºC! Més morts de calor hem sopat a una pizzería al mig de la selva (Monteverde), regentada per un suís rodamón que fa 7 anys, plena de mexicans autèntics i hem pogut comprovar, un cop més, que Miss Univers no podria ser mai una mexicana que apart de no trobar-ne cap de guapa, es pinten com lloros amb un maquillatge que no marxa ni amb la suor.. Els hi hauré de demanar d’on el treuen?