Dia 5 – Traelanipa, Bosdalafossur, Trollkonufingur, Sandavagur
Què hi ha millor per fer a les illes Feroe en un día molt assolellat que repetir trajecte i anar a buscar unes jaquetes oblidades a l’hotel? Hem sortit de Nordepil i desfet el camí amb destinació a Gjogv, el poble xulissim amb una gorja i vistes a Kalsloy on ens esperen les nostres jaquetes oblidades a l’armari… Aquest desviament ens fa sumar 40 minuts més al trajecte d’avui i arribem cap al migdia a l’aparcament per començar el sender de Traelanipa (si anem a Midvagur ja en veurem les indicacions). Enfilem en Nil a la motxilla, portem la roba de pluja “per si les mosques” i paguem els 200DKK per persona per començar el sender… voregem el llac de Sorvagatan, que és just el que veiem des de l’aeroport, per un sender pràcticament pla on veiem al final unes personetes petites dalt de tot del famós Slave Rock.. En Nil fa algún cop de cap i arribem entre sol i núvols als diferents miradors. El primer mirador no té pèrdua i té uns vistes increïbles dels penya-segats i les illes que fan companyia a Vagar. El segon mirador és a mitja pujada de la muntanya, és important pujar pel camí marcat per no perdre de vista aquest egon mirador. Aquest és el que mostra l’efecte òptic del llac flotant per sobre el mar i és realment una imatge digne d’emmarcar. El paisatge d’aquestes illes no deixa de sorprendre’ns però amb un bebe que té gana, diu plàtan cada 13 segons i vol baixar de la motxilla les vistes no es gaudeixen com abans. Seguim caminant dirección al caient del llac al mar i és que tot i que sembla que la diferencia d’altura és abismal, només hi ha una diferencia de 30 metres que es tradueix en una cascada de caiguda al mar una mica decepcionant. Tot i aixo l’entorn segueix fent guanyar punts a cada racó d’aquest indret i el sol i les gavines volant sobre els dos pilars del costat del llac ens té captibats. El camí de tornada se’ns fa etern i és que en Nil no para de xerrar, cridar dron, helicòpter i xai i estem realmente morts de dormir poc i malament… per tant finalment decidim acabar el trekking i perquè no se’ns trenqui l’esquena fer una il·legalitat en com arribem al mirador del Trollkonofingur… Estem allotjats al poble del costat i des del parking hi ha un caminet gairebé pla de 20 minuts pero veiem que el cotxe hi pot passar sense problemes (si no fós perquè hi ha un cartell que diu que prohibit el pas a cotxes si no ets propietari de les terres)… estem tant cansats que ens mirem i enfilem el caminet (si algú ens hagués dit alguna cosa segur que només veient la cara que feiem ens hagués convidat a un café i fet un copet a l’espatlla per deixar-nos seguir…)… 5 minuts més tard deixem el cotxe en un descampat i caminem exactamente 3 minuts per admirar el pilar de 300m d’alçada que surt del mar i per tirar pedretes al penya-segat si ets un nen d’un any i mig com en Nil.
Un día del més complert i amb un temps increïblement spanish style per ser a unes illes com Faroe! Un temps que per fi, podrá eixugar tota la roba que nit i día, faci sol o plogui estenen a l’exterior.