Dia 4 – Klakkur, Kunoy, Vidareidi
Ens despertem amb panoràmiques al meravellós poble de Gjogv i enfilem la carretera per arribar a les vistes increïbles i assoleiades de Funningur. Les oques i els xais ens donen el bon dia i la carretera serpenteja els raigs de sol fins arribar a l’aigua de l’oceà. Fem fotos de cada racó i les cascades ens acompanyen fins arribar a la propera destinació on arribem passant el segon túnel aquàtic del viatge per arribar a Klaksvik. El sol segueix brillant i el poble ens dóna la benvinguda amb ambient, botigues i una ubicación entre dos fjords dins la mateixa illa de Bordoy. És un poble de 5000 habitants però sembla molt més poblat i amb més serveis, botigues i restaurants que fins i tot la capital… realmente ens sorpren que a aquestes illes més remotes o allunyades de l’aeroport sembla que se centri gran part de la població i tinguin un día a día més comú que el dels pobles que hem anat trobant fins ara. Aparquem el cotxe a la carretera de grava per pujar al mirador de Klakkur però recomanem que seguiu amb el cotxe fins al parquing de dalt de tot 1 km més amunt, ja que la carretera está en prou bon estat i tota aquesta pujada que t’estalvies. Tot i que el día acompanya la pujada está plena de fang i aiguamolls… enfangats fins les orelles arribem després d’uns 45minutets a dalt de la muntanya on veiem 4 illes diferents i tenim una panoràmica que ens deixa sense paraules de la magestuositat d’aquestes illes. Sol, verd, roca, i les illes de Streymoy, Kalsoy, Kunoy i Bordoy sota els nostres peus… un espectacle molt recomanable en dies com avui (no em vull imaginar la pujada en dies de pluja). Baixem encantats amb la troballa i seguim cap a l’illa de Kunoy, l’única que té arbres (n’hi diuen bosc però crec que es poden comptar amb els dits de les dues mans) i on per arribar has de creuar un túnel d’un únic sentit amb preferencia els que creuen a la illa…. La veritat és que les escenes de pánico en el túnel se’m repeteixen a la ment, però arribem a l’altre cantó i podem gaudir de vistes a l’illa veïna de Kalsoy (la del famós far, que abortem missió per anar-hi amb en Nil fent trekking per la complexitat i la de l’estatua de la dona foca)… seguim explorant illes i ara toca el torn de Vidoy… només sortir del túnel que creua de Bordoy a Vidoy les vistes ens deixen sorpresos i els penya segats que cauen al mar i als prats verds són una imatge digne d’un quadre de Monet.
El día s’acaba i en Nil s’ha portat com un campió, pel que el parc de Hvannasund en sembla un lloc ideal per acabar aquesta jornada tant esgotadora (no trobem massa parcs infantils en condicions a Faroe i aquest realmente és com els “nostres”). Creuem els dits perquè la meterologia ens respecti també demà.