Dia 3 – Elduvik, Eidi, Gjovg
Se’ns enganxen els llençols i comprovem que plou… un dia típic a la vida feroesa… però no ens atura i enfilats al cotxe ens acomiadem de Torshavn i de la illa de davant Nolsoy per creuar el túnel que uneix Streymoy amb Eysturoy. És una autèntica obra d’enginyeria de ni més ni menys que 11 km, una profunditat de 180m i una rotonda al mig!!! Tenim l’esperança que creuant al túnel el clima canviaria però això és tant petit que la pluja segueix sent la protagonista de l’illa d’Eysturoy!
Conduim pels pobles del sud de l’illa (Runavik) però no ens apassionen i decidim enfilar cap al nord, al que estava previst inicialment a la nostra ruta. un cop arribats a Funningsfjordur La carretera es posa increíble i els paisatges de postal. Decidim seguir fins a Elduvik i els xais creen retencins a una carretera estreta plena de cascades infinites, piscifactories, i muntanyes que fan que la fotografía que ens queda a la ment sigui un escàndol. A cada metre les vistes són millors que al metre anterior i al mirador abans d’arribar a Elduvik té unes vistes impressionants a Funningur. Segueix plovent i arribat a Elduvik veiem l’illa de Kalsoy imponent que queda borrosa darrera una cortina d’aigua.
La segona parada és Eidi, un Poblet a l’altre canto del fjord final d’ahir amb la curiositat que hi ha un camp de futbol entre un llac i l’oceà atlàntic i el poble on trobem el gegant i la bruixa petrificats al mar. Per poder gaudir de les vistes típiques hem d’enfilar la carretera a Gjogv i hi trobarem una col·lecció de tots els punts d’interès: començant pel famós camp de futbol, seguint pel mirador dels dos gegants i acabant per vorejar l amuntanya més alta de les illes (Slaettaratindur)… Veiem muntanyes verdes, valls impressionants, cascades infinites, molsa, roques a terra més pròpies de la sèrie trolls que d’aquest racó de món i tot això… envoltats de l’oceà… La carretera serpenteja fins a trobar-nos a l’altre cantó del mirador de Elduvik i seguim fins al famós poble de Gjogv, on avui dormirem.
L’hotel té unes vistes privilegiades i tot i la pluja ens enfundem els xubasqueros, la motxilla per en Nil i ens diposem a veure una panoràmica del poble… sovint es veuen puffins a aquests penya-segats, però és massa tard d’agost i només hi queden nius de gavines… contemplem la gorja transformada en port natural i enfilem el camí del penya-segat per tenir les tipiques imatges de pessebre… Abortem missió perquè hi ha més fang del que teniem en ment, i les relliscades amb un bebe a l’esquena no volem que siguin l’esport nacional per tant, ens conformem amb el que hem vist fins ara (que no és poc) i decidim tornar a l’hotel per sopar i descansar.
Sense cap mena de dubte, i tot i el mal temps, podem dir que les rutes escèniques d’avui ens han deixat sense paraules i podem dir que, han deixat el llistó molt alt i costaran molt de superar….