El dia es desperta encara pitjor que l’anterior, mirem les webcams de Whistler-Blackcomb i considerem que no val la pena pujar al peak 2 peak góndola perquè la boira no ens deixaria veure ni les vistes ni on posem el peu! Per tant després d’acomiadar-nos d’una de les millors estacions d’esquí de Canadà i de visitar el Lost Lake, marxem decidits a conduir durant 648km amb el convenciment que tornarem en època d’hivern per fer un tastet d’aquelles pistes que semblen al·lucinants.
Posem rumb a Golden, un poble a les portes de 6 dels parcs nacionals de Canadà i on els allotjaments són bastant més econòmics que a la veïna Banff. Conduïm per les mítiques Highways on no pots passar de 60km/h. Unes highway amb un sol carril per sentit I on et venen ganes de fer el gladiator amb els arbres centenaris I gegants que hi ha a banda I banda de la Carretera. Els km passen i veiem infinitat de llacs i terra sense explotar. També creuem pobles sense cap tipus de sentit on un centenar de cases anàrquiques formen carrers sense cap pla urbanístic i on els únics restaurants amb els que et creues són totes les franquícies hagudes i per haver de fast food!
Ens sembla curiós que de tant en tant a un país desenvolupat com Canadà et trobis senyals de: Check your fuel: next service 150km i també la quantitat de trucks i autocaravanes en plan nòmada que ens creuem al llarg de les 8 hores de conduir.
El trajecte no se’ns fa llarg perquè juguem a comparar preus de gasolina, comptem els llacs que travessem i ens imaginem la vida dels indis que habitaven aquestes terres, se’ns creua un cérvol i resem perquè no se’ns creui algun bitxo més gran.
Sembla que el temps ens dóna una treva i quan passem pel parc dels Glaciers podem admirar glaceres que arriben fins ben bé el voral de la carretera i unes vistes que et treuen l’alè. Tot el pantone de verds es pot apreciar en els incomptables arbres que cobreixen les muntanyes i visualitzem com deu ser aquest paisatge a l’hivern quan a cada casa hi veiem a fora aparcada una moto de neu.
Finalment arribem a Golden, un altre poble de mala mort sota un diluvi universal… Arribem al nostre hotel “Glacier Mountanieer Lodge” i veiem que es troba als peus d’unes pistes d’esquí que també molt bona pinta! Sopem a un bareto típic d’aprés ski on el joc oficial és jugar el mikado amb uns totxos de fusta que rebenten el parquet cada cop que cauen i finalment anem a dormir pensant que demà farà millor dia.