Ens acomiadem de Melbourne amb l’ultima visió dels edificis il·luminats des de la vora del riu, una imatge que quedarà gravada a les nostre retines, creiem per sempre.
Posem rumb a la Great Ocean Road; un dels highlights del viatge… no sense començar el dia amb bon peu I esmorzar un croissant a “Lune Croissanterie”; un lloc al mig de Fitzroy on només serveixen 5 varietats de croissants i cafès!! La massa estava realment boníssima i amb la panxa plena i el nostre cotxe de lloguer hem començat a fer km de la Great Ocean Road!
Hem començat per quedar-nos mirant encantats com surfers agafaven les onades a Bell’s Beach, al costat de Torquay i on fan el campionat del món de surf.
Després hem seguit cap a Anglesea per fer de japonesos i infiltrar-nos al camp de golf de la ciutat on hi habiten centenars de cangurs. Els tios ni s’immutaven quan els hi fèiem un autèntic book de fotos.
La great ocean road es feia estreta i començava a vorejar la costa per paisatges increïbles i platges agrestes ambo nades d’allò més salvatges. Hem creuat la població de Lorne, un poblet molt turístic amb més restaurants que Adelaide però amb molt d’encant.
Finalment, hem arribat a Kennett River, un mini poble on la principal atracció son els koales que viuen feliços darrere el camping de l’entrada. Allà n’hem pogut veure 10! Important agafar el cotxe i fer alguns km per endinsar-se al Otway National Park; d’aquesta manera hem aconseguit veure koales cada 4 arbres d’eucaliptus I fer-nos amics d’un que ens ha deleitat baixant de l’arbre I passejant-se davant nostre com si es tractés d’una exhibició.
Seguint per la B100 i d’Apollo Bay a Cape Otway la carretera es desvia cap a l’interior i la boira i la humitat fan joc amb els eucaliptus gegants. Allà hem pogut veure de nou un koala caminant espantat per la carretera i és que aquest estava ferit a la cama. Era preciós, just perfecte per mimar i emportar-te’l a casa… però l’hem deixat amb una senyora australiana que trucava al telèfon d’emergències d’”injured wildlife”.
El camí de Cape Otway a 5 minuts dels 12 Apòstols era tètric i emboirat. No es veia més enllà dels nostres nassos al més pur estil plana de Vic… Amb les pitjors expectatives meteorològiques hem arribat a Gibson’s Steps (una platja al costat dels 12 apòstols) per fer temps per la posta de sol i finalment i sense boira hem pogut contemplar la que per mi és ja una meravella del món!
Les vistes dels 12 Apòstols són millors del que ens esperàvem tot i que en realitat no són 12 roques al mig del mar sinó que en vam comptar 6… però els colors ocres de la pedra van canviant en caure el sol i la posta de sol (sense el sol de protagonista) ha esta màgica fent que la franja de sol entre els núvols densos i l’horitzó del mar tenyissin les roques de tota la gama de vermells haguts i per haver!
Austràlia no ens decep, flora, fauna, ciutats i paisatges… un món! Un somni fet realitat!