L’esport nacional d’aquesta ciutat consisteix en fer canvis de sentit a tots els carrers i a totes hores; també a tenir cotxes que són més ràpids que avions. La ciutat té un aire decadent, brut i caspós que no ens transmet bon rotllo i ens llevem pensant que potser descapotant el cotxe i passejant per Santa Mònica en busca dels “Vigilantes de la Playa” ens canviaria la percepció.
Baixem a Santa Monica Pier; punt final de la Ruta 66 i es tracta d’un parc d’atraccions que ha aparegut a infinites pelis i que li aniria bé una mà de pintura!
Està ple de turistes i té vistes a les platges de Santa Mònica i Venice Beach i a les casetes de socorrista sense la Pamela Anderson!
Agafem un parell de Birds i ens posem en marxa pel passeig marítim fins a Venice Beach i les seves cases baixes a peu de platja que cauen a trossos, plenes de grafitis, amb pudor de marihuana i ple de sonats, vagabunds, hippies fins a arribar a Muscle Beach; seguim amb la sensació que la ciutat és decadent i no ens agrada gens l’ambient… o sigui que decidim agafar el cotxe i conduir fins a Beverly Hills on explorem Rodeo Drive i anem a la recerca de les cases dels famosos…
Estem segurs que estem davant la casa d’en Leo Di Caprio quan surt un segurata i ens muntem mil pel·lícules de Hollywood per decidir de qui és cada casa!
Arriba l’hora de marxar de la ciutat de palmeres altíssimes al costat de la carretera, de la ciutat del luxe i la decadència i dels rodamóns i les estrelles de Hollywood.
Posem rumb a casa i ens posem a recordar cada instant amb nostàlgia perquè en resum la nostra lluna de mel es pot comptabilitzar en:
- 26 dies
- 55:05h de vol
- 12 avions
- 287.246 passos fets
- 209,94 km caminats
- 4 països visitats
I una volta al món per no oblidar mai!!!