Dia 1. Mèxic DF – Teotihuacan
Viva “wife-wey” México!
Els Pekesans han arribat un cop més a la seva destinació, frescos com una rosa després de dormir més de 9h seguides a l’avió!
En plena negra nit hem agafat les maletes (en Ferry gairebé no recupera la seva ja que un noi tenia la mateixa i ja li havia confiscat) i hem començat el nostre usuari nivell principiant d’Uber que ens ha deixat a l’hotel… sense poder entrar a l’habitació hem decidit aprofitar el temps i dirigir-nos a la ciutat ´mes important de la Meso Amèrica: La ciutat asteca de Teotihuacan!
Mèxic DF té fama de ser caòtica però, a primera vista (i les aparences ja hem comprovat que enganyen) ens ha sembla d’allò més tranquil·la… potser el fet de voltar a les 6 del matí d’un dissabte ha estat un factor determinant.
Els autocars Teotihuacanos ens han deixat davant les piràmides després de recórrer muntanyes amb casetes de colors apilotades unes sobre les altres, parades “fantasma” al mig de l’autopista de 7 carrils, venedores ambulants de gelatina casera de melocotón i un mariatxi sense disfressa que ens ha muntat un show de 10 minuts.
L’entrada a Teotihuacan ha estat perfecte! El sol encara no picava fort, els globus sobrevolaven la “Calzada de los muertos” i quatre persones comptades visitaven les ruïnes mentre els venedors ambulants encara no havien ni muntat la paradeta.
Es respirava pau, immensitat i pujar els 258 graons fins dalt la piràmide del sol a 15ºC s’agraeix! Ja entenc com els fidels creien que Teotihuacan tenia una energia de connexió amb els déus si pujar aquella piràmide a ple sol et porta a un èxtasi total que et provoca un autèntic patatús! Les ruïnes són espectaculars i imaginar-te la zona en la seva màxima plenitud fa que ens plantegem com van aconseguir tot allò i fer una piràmide gairebé tan alta com la de Keops!
Hem tornat d’hora de Teotihuacan i encara no podíem entrar a l’habitació, així que hem dinat a un restaurant typical mexican, ple de mexicans (si continuem així tornarem a casa gorditos perduts) i amb uns chicharrones per llepar-se’n els dits i hem adquirit la nostra SIM mexicana per estar totalment integrats. Gràcies a un trajecte amb Uber hem descobert la zona cool de la ciutat amb bars Molons (Condesa – Durango), hem conegut a un conductor que tenia pinta de fer contraban a Tijuana, hem pogut gaudir del caos real de la ciutat (i com la policia passa de tot) i hem après que a Ciudad de Mèxico no suele llover en domingo… molt científic! Hem passejat també pel pulmó verd de la ciutat (Bosque de Chapultepec); un parc ple de paradetes de xurrades on la joguina de moda és un mono que s’enganxa al cap i les famílies passegen els seus fills amb Corretja i la cara pintada de colors. També hem passejat per la plaça més gran del món: el Zócalo… que casualment hi feien un concert d’un artista mexica que suposadament té renom… Hem acabat el dia fets uns autèntics fresitas anant a sopar a un dels locals de moda de la ciutat i, és que hem conegut el Mèxic on sí podríem viure… el Mèxic de bars amb llumetes blanques embolicant els arbres, el Mèxic de grups d’amics que prenen cocktails sofisticats i el Mèxic de casetes amb cert encant i, és que contra pronòstic, la policia està per tot arreu intentant transmetre una mica més de seguretat!
Viva México weeeey!