Dia 3 – La Spezia/Porto Venere/Monterosso/Vernazza
Haviem quedat amb en Lucio i la Mònica (els nostres amics italians que venien en cotxe desde Mòdena) per fer la ruteta del dia. Vam esmorzar al Café Dolce Magie, una cafetería plena de locals i molt “Mr Wonderful”… Feia un sol radiant i vam decidir que el millor que podiem fer amb la panxa plena seria anar a buscar el vaixell que ens portaría a veure Cinqueterre des del mar i veure tots els poblets, del primer a l’últim d’un sol cop i després anar tornant en tren o a peu. El trajecte de La Spezia a Monterrosso (amb parada només a Porto Venere – que vam aprofitar per fer el primer Spritz del dia) ens va costar 20€ i vam decidir no comprar la CinqueTerre Card, ja que els bitllets de tren si fas el tram en vaixell, algun tram a peu i algun en tren vam decidir que no valia la pena (ningú et mira que tinguis el bitllet de tren a sobre, tot i que l’has de comprar i validar quan el fas servir).
El poble que més ens va agradar des del mar va ser Riomaggiore ja que apart de ser el primer i el que surt a totes les fotografíes té mil colors i s’enfila per la muntanya com si fos un cabirol i va a parar al mar com si fós un dofí.
Vam baixar a Monterrosso i vam anar a dinar un plat de pasta al Vongole (lloc que no cal incloure a la guía gastronómica). Feia sol i els turistes ompliem els carrers dimituts i tan estrets que no hi tocava el sol. Normalment es pot anar de poble a poble a peu per un “Camí de Ronda” estil els de la Costa Brava, pero al Març de 2016 el més famós (la Via del Amore que va de Riomaggiore a Manarola) seguía tancat per esllavissades. El primer i únic que vam fer va ser el de Monterrosso a Vernazza, muntanya amunt, amb un sol de justicia i després muntanya avall…. Va ser prop d’una hora i mitja de caminada i les vistes que tens just quan comences a veure Vernazza a l’horitzó són impressionants El book de Vernazza el tenim tots al rodet del móbil! La llum de la tarda feia lluir encara més un poble encantador i no hi ha res millor com degustar una copa del segon spritz del dia admirant la posta de sol asseguts a la platja amb els peus tocant al mar. Es feia tard i vam tornar en tren al nostre camp base. Per sopar vam tenir l’honor de menjar crec la millor pizza que he menjat mai Pizzeria Napoli, una pizzería napolitana al barri “militar” de La Spezia amb una massa cruixent, gruixuda i d’un gust per sucar-hi pa…. Després de la pizza, tocava fer la digestió i no hi ha res més italià i poc conegut com el Meloncello – sí si, el meloncello i no limoncello, just com si bevéssis directament suc d’un melonet taronja de la Galia!