Dia 13. Veracruz
Ens hem llevat amb un sol (I calor) de por I vam aprofitar el matí a l’hotel, vam esmorzar, vam tombar-nos el sol i fer l’últim banyet a les aigües del mar carib, vam treure’ns la sorra a la piscina de llits balinesos, vam fer-nos un book en plan mono pujant per la típica palmera que et demana fotos a crits per, finalment, agafar un taxi de 30MXN direcció ADO.
Cal tenir en compte que a Playa del Carmen no pots agafar taxis que estan parats, sinó que els has d’agafar en moviment a partir de l’avinguda 10… la diferencia és pagar 100 o 30/35 per anar de la 2ª amb la 5ª a la 38ª amb la 5ª!!!
Suats infinit vam pujar al bus per agafar el vol que ens duria a Veracruz… acostumats apagar poc per taxis veure que l’única opció d’arribar d’allà a l’hotel era pagant 250MXN sorprèn bastant… Arribant a l’hotel van deixar els trastos i va manar en colectivo de 18MXN i ferralla pura els 2 fins el centre de Veracruz! Colectivo que ni els autòctons de Veracruz havien agafat mai!
Va manar a sopar a “Los Portales”; la zona d’ambient de Veracruz al costat del Zócalo! Allà vam conèixer tota la troupe… prototip d’americans borratxos que beuen tequila com si fos aigua i amb gent de totes les nacionalitats, semblem la ONU! En aquella plaça no hi havia cap turista però estava ple de grupets ambulats de marimba i mariatxis que et cantaven la cançó que volies per 50MXN, hi havia acròbates de pa sucat amb oli, venedors de tot… i un cartellet lluminós de Nadal que posava: Viva México!!!