Dia 7 – Mykines
Ens aixequem i fem una ullada a la sortida matinal de ferry a Mykines… cancel·lat per mal temps.. el de les 9 del matí no surt però nosaltres tenim el de les 13:15 i diuen que l’esperança és l’últim que es perd… Mirem per la finestra i el temps no és massa optimista, hi ha boira, fa vent i tot i que a Sandavagur no plou es veu més negre que el carbó… per fer temps per l’excursió TOP de viatge i aprofitant que on plou agafem el cotxe i sortim a veure sense pluja Mulafossur i Bour i veure si podem treure el dron…. sembla que a partir de l’aeroport hi hagi un microclima i el vent fa que el llac del costat de l’aeroport sembli la tempesta perfecta i que no poguem baixar del cotxe a Gasadalur perquè la pluja és més intensa que ahir…. finalment, arriba el cop número 5 d’estar aparcats a l’aparcament de Bour (i és que no s’hi pot accedir en cotxe), para de ploure i podem baixar-hi a donar el vol… la mítica vista de Draganir i Tindholmur és un mar de boira i no es veu res més que la base d’un parell de “roques” al mig del mar. Bour és un poblet petit que ens decep i els ànims no són massa positius veient que no hi ha terra a la vista quan fixem la mirada a on hauria de ser Mykines… Anant cap al ferry ens sorpren veure un ramat de vaques peludes com les que hi havia a escòcia i en Nil gaudeix de valent saludant a la “vaca bebe”….
Seguim actualitzant la app del ferry i no hi ha indicis que es canceli el trajecte de les 13:15 (el nostre plan B era anar a l’illa de Nolsoy) per tant aparquem al port de Sorvagur (no aparquem on diu que vagin els visitants a Mykines, sinó al parquing de l’empresa HiddenFjord, que está més aprop del nostre company de travessa, el vaixell Josup. Agafem roba de tot tipus i ens enfilem al vaixell que es comença a endinsar cap al mig de l’atlantic sense veure’n el destí. Som a la part interior del vaixell perquè se mou molt, hi ha onades importants i fa vent… però deixo als dos valents a baix i jo pujo a coberta per no marejar-me més del compte.. el vaixell passa a tocar de l’arc i de l’illa de Tindholmur i les vistes del fjord son impressionants… arribem a Mykines però aquesta illa, tot i que només hi viuen 8 persones és gegant i se’m fa etern donar-li la volta per entrar pel que en diriem port, que és on ens deixa el vaixell…. Només arribar a Mykines l’illa té boira alta però el sol brilla com si fós una tarda d’estiu i els ocells volen jugant amb l’estela del Josup… estem perduts al bell mig de l’Atlàntic, en una ubicació remota amb una illa despampanant treta de Narnia o de qualsevol pel·lícula de Jurassic Park… En Nil s’acaba adormint i el vaixell ens “escup” a port… l’entrada a port és terrible entre esculls i roques i el vaixell no para motors mentre t’ajuda a saltar-ne literalment en marxa… Estem tots bé i ens dirigim a l’inici del trekking en un poble perdut, fotogènic i asolellat més propi de verano azul que de Feroe! Aquest matí no ens hariem ni imaginat que acabariem amb sol i ara en Nil està a la motxilla darrere en Ferran, demanant per anar al parc i agafant color! De l’1 de maig al 31 d’agost és temporada alta a l’illa i per visitar-la més enllà del poble has de pagar la hiking fee i anar acompanyat d’un guía ja que l’illa és molt rica en fauna i no podem posar els ocells i els seus nius en perill… resulta que a l’hivern hi viuen 8 persones (la més gran té 55 anys) i a l’estiu uns 20… l’única forma de conectar-se amb la civilització és el vaixell amb el que hem anat (que té una freqüència, si tens sort, de 2 cops al día) i amb un helicòpter que porta provisions els divendres…. Estant a Mykines em recorda l’anunci de Caixabank on surt l’illa més remota del món que és Tristan da Cunha…. Per mi, de moment, l’illa més remota del món és Mykines…. Amb unes 15 persones més ens avisen que ja és bastant tard per veure puffins (ludin en feroes), però enfilem de camí al far sota un sol de justicia i quan ens girem la postal que se’ns presenta ens deixa encara més sense alè… les vistes del mar, els penya-segats, el verd dels Prats i el petit poble de Mykines amb les cases vermelles i negres i les teulades de gespa ens entusiasmen… potser veurem pocs frailecillos però només per això el trajecte de 50 minuts en un vaixell pitjor que l’atraccio del vaixell pirata de les festes majors ja val la pena… deixem el poble molt avall i comencem a veure ocellets volant d0una forma semblant als ratpenats… o almenys a mi m’ho sembla… són puffins!!! Fins que de sobte… un descansant a escassos 10m d’on som nosaltres! L’omplim de fotos i seguim amb la il·lusió de veure’n més…. hi ha milers d’ocells volant per sobre nostre, cap al mar amb la visió del far entre boira i calitja davant nostra i és que aquesta sensación de natura i solitud ens transmet una calma que costa descriure… quina excursió més top del viatge… tot i que veiem nius de puffins just sota els nostres peus i alguns volant no en trobem cap com el que teniem en ment, amb la familia compartint menjar (el típic poster dels fulletons de publicitat)…. s’acaba agost i queden els que van sempre tard… l’excursió segueix per una carena d ela muntanya però decidim anar al poble i acabar l’excursió al parc que li haviem promès a en Nil…. demanem una Coca Cola al bar del poble (a Feroe les coca coles són Jolly) i agafem aire pel trajecte de tornada… en Josup fa la volta per l’altre cantó de l’illa i ens deleita amb unes vistes del far cobert per un núvol blanc format per infinits ocells i boira… és impressionant! Mykines ens ha deixat un gran sabor de boca i enfilem a Vagar entre vistes al·lucinants, onades gegants i mirada a l’horitzó per no marejar-nos més del compte… En Nil i en Ferran segueixen a baix, creiem que en Nil es mareja i jo a fora pregant perquè s’acabi la ruta turística que ara en Josup fa de l’altre cantó del fjord… ens apropa gairebé a sota de Mulafossur, passem per Bour i acabem a port amb ganes ja de trepitjar terra ferma i amb boira, núvol i pluja de nou… com hem gaudit!
Mykines ha estat la millor cirereta del pastís que podriem haver tingut!
Gràcies Feroe per tant!