Illes Cham
Avui ens hem sentit com vietnamites que aprofiten el seu dia de festa, diumenge, per fer una excursioneta a la platja, o en aques tcas, a les illes Cham. Hem agafat un speedboat que a cops de gas ens ha portat en 50minuts a unes illes que són reserve marina I que, sino vigilen, no ho seran per gaire temps més. Hem fet snorkel amb 100 persones (la majoria vietnamites), vestides amb salvavides taronges en una zona més petita que el nostre pis de Barcelona I tot I així, hem pogut veure barracudes, corals, peixets de colors, alguna llauna buida I uns bitxos estranys I transparents que resulta que picaven (estil medusa). Per sort, n’hem sortit il·lesos, hem anat a dinar, a relaxar-nos a la platja (esperant que fós moment de tornar a Hoi An). Coincidim que no ens ha entusiasmat, de fet crec que podriem haver sobreviscut sense veure ni saber que existien aquestes illes… total decepció!
De camí a l’aeroport de Danang el cel semblava Mordor I hem pogut veure motos amb 4 persones, motos-floristeria, motos venedores de retrovisors, motos amb 2 gossos! El curios també del viatge és la quantitate de motos que hem vist que s’estampen contra aparadors, restaurants… quin descontrol!
El descontrol ha arribat quan voliem agafar el taxi de tornado de l’aeroport de Hanoi! Sabem que les agencies el tenen per 250.000 I ens en demanaven 380.000! Li hem dit 300.000 I ens ha dit uqe tururut! Sort que teniem darrere una senyora vietnamita amb una cara de sonada I angles decent que ens ha fet viure l’aventura del dia! Ens ha dit que ella venia amb nosaltres al taxi I que compartiem despesa I que pagariem 250.000… la seguiem com si fós la cap de la manada I ens ha dut als carritos electrics de camp de golf que et porten for a l’aeroport (els taxis fora l’aeroport són ´mes baratos). Ja ens veus dins un super carrito creuant 5 carrils d’una autopista! El carrito ens ha deixat a «tierra de nadie» I la senyora ens ha dit que havia de venir un taxi a recollir-nos. Quan ja ens pensavem que ens desquartitzaria vius ha arribat un taxi I ja veus als 2 guiris fent amistat amb la senyora per pagar el precio justo! La senyora es deia Van (com la furgoneta), tenia marit, venia de Phu Quoc, odia les bocines I el transit de Hanoi, ja la tenim amiga de facebook I ens hem fet un selfie! La bomba!
Hem arribat a l’hotel sense incidents, amb una amiga I experiència mési amb sopar de burger king I sundae ja que estem farts de tant arròs, noodles, palillos, rollets de primavera I de que totes les màquines de sundae estiguin fora de servei! Hi haurà sundae a Halong?